Anar directament a la pàgina de Slide.
Del articles citats a la presentació i de la nostra experiència a secundària es poden extreure unes quantes idees:
Els blocs, al igual que l'educació, són per la seva pròpia naturalesa, processos de comunicació, de socialització i de construcció de coneixement. Permeten a usuaris que no dominen la tecnologia, fer un ús comunicatiu i social d’aquesta.
L’ús d’aquest recurs no implica per sí mateix, una millora en la qualitat docent, ha d’anar acompanyat d’una reflexió sobre la metodologia, els nous rols que implica i les noves estratègies docents. (C. Santos)
Aquests ús ha de partir d’aquesta reflexió i de la recerca de la eina adequada a les nostres necessitats docents.
A l’àmbit universitari, s’han de superar les situacions d’enquistament, les dinàmiques tancades i s’ha de trencar la cuirassa autoprotectora (C. Santos).
Els blocs són un entorn on generar continguts acadèmics de grup, d’alumnes, d’assignatura, de cursos, de projectes... (D. Martí)
(…)la idea de Universidad 2.0 como espacio de intercambio de conocimiento académico en red, donde destaca el potencial de los blogs en las dos áreas básicas de la enseñanza superior: docencia e investigación. Algunas características propias del formato, como son su facilidad y la interactividad con los usuarios, hacen de esta herramienta un medio idóneo para el trabajo con modelos de enseñanza en red (edublogs), así como para su adaptación a proyectos de divulgación científica en abierto (blogs académicos). (Tíscar Lara)
Els blocs afavoreixen altres aprenentatges (currículum ocult) en els alumnes tant importants com els continguts específics de les matèries cursades; a saber, amb la publicació d’un bloc, els alumnes desenvolupen les tècniques d’escriptura i les propietats del text escrit amb un compromís amb la correcció directament proporcional al seu caire públic. Aquesta exposició pública suposa un joc de socialització que traspassa l’intercanvi clàssic (i privat) entre professor i alumne i dóna pas a un altre entorn comunicatiu “interpares”; el que s’estableix entre els mateixos alumnes (i el públic general). Els alumnes es converteixen en productors intel·lectuals. Curiosament, aquest últim fet genera en els alumnes -productors molta més responsabilitat i compromís envers els continguts i la forma que la interacció clàssica amb el professor. Si aquest factor té molt de pes a secundària, es de suposar que a l’àmbit universitari, encara serà més ressenyable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada